«Accepto el premi, però lamento la falta de suport institucional a l’art, l’educació i la cultura». Parla Jordi Teixidor de Otto (València, 1941), guanyador ahir del Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i protagonista d’una singular i solitària aventura plàstica que dura ja mig segle. El guardó reconeix tant la seva «independència» com el camí «únic i difícil» que va triar aquest artista que va apostar per un art «essencial». Ell el rep com el reconeixement «a una generació oblidada» i la seva «constància» per elaborar una obra «ètica i sense concessions».
No rebutja el premi ni els seus 30.000 euros de ‘borsa’ «perquè l’atorga un jurat amb criteri artístic». «Ho accepto perquè ve d’una decisió professional, no administrativa. Si hagués de prendre partit o defensar algun tipus de política m’ho pensaria, però la distinció ve d’un grup de persones amb una opinió independent », assegura.
No obstant això, no estalvia crítiques a la política cultural del Govern. «Ens sobra talent i ens cal un suport institucional que de vegades és nul», denuncia. Lamenta la “brutal càrrega d’impostos sobre la creativitat i el comerç de l’art», però insisteix que «el pitjor és l’absència del suport profund i profund que es dóna quan un país sent que la cultura i l’educació són importants». «Si no se senten com a béns bàsics i fonamentals, no anem enlloc», es queixa el pintor. «L’hi diré a Wert si tinc ocasió, perquè el ministre hi és perquè escolti els professionals».