Qui no s’animaria a fer una partida amb aquesta baralla tan espectacular!?

Si sempre t’ha agradat jugar a les cartes i eres dels que es passaven hores i hores amb els amics jugant al Mentider, Policia i Lladre, Ruc i altres jocs típics, aquesta baralla de cartes t’encantarà. Sobretot si a més t’agrada el disseny i la creativitat. I és que aquesta edició és taaan xula que és gairebé gairebé una peça de col·leccionista. Dissenyada per més de 55 il·lustradors i dissenyadors d’arreu del món, cada carta és única. Estils totalment diferents, colors, dibuixos … Imaginació convertida en pur art. Aquí et deixem algunes imatges!   Aquest és un post publicat per Social Underground, per continuar veient les imatges fes clic a...

Indignació per la suspensió del Premi Nacional Innovació i Disseny pel ministre Luís de Guindos.

La Xarxa Espanyola d’Associacions de Disseny (READ) ha enviat aquest matí una carta al ministre d’Economia, Luis de Guindos, en què expressa la seva “desaprovació” i “indignació” per la decisió del Govern de suspendre la convocatòria del Premi Nacional de innovació i Disseny en la seva edició de 2014. El guardó es portava celebrant des de 1987 (també va quedar sense convocar el 2009) i tenia una dotació de 30.000 euros. La READ, que coordina a set associacions de professionals del disseny de tot Espanya, explica en la carta que el pitjor de la decisió del Ministeri no és la interrupció del palmarès, sinó la política del Govern que aquesta decisió expressa. Els dissenyadors senten que, des que l’Estat va desmantellar a l’abril de 2010 la Societat Estatal per al Desenvolupament del Disseny i la Innovació, no hi ha ningú en cap ministeri que consideri seva la tasca de fomentar i promocionar el disseny. L’Empresa Nacional d’Innovació (Enisa), hereva en teoria de les competències en disseny, no cobreix les necessitats al respecte. Aquest es un post publicat per EL MUNDO, per seguir llegint fes clic a...

Buenafuente, Pablo Carbonell i Mikel Urmeneta actualitzen l’art prehistòric amb elements creatius i molt d’humor.

L’humorista Andreu Buenafuente, l’actor Pablo Carbonell i el dibuixant i creador de la marca Kukuxumusu, Mikel Urmeneta s’han actualitzat avui amb humor les pintures prehistòriques en elaborar un mural al Museu de l’Evolució Humana de Burgos al costat del seu director científic, Juan Luis Arsuaga. Urmeneta, Carbonell i Arsuaga han començat a pintar el mural a les onze del matí i dues hores més tard s’ha incorporat Buenafuente. Han utilitzat durant diverses hores pintures acríliques, retoladors, pintures a l’oli i en aerosol per donar vida a un mural de gran format que es podrà veure des d’ara a la segona planta del museu. Per Arsuaga, es tracta d’una expressió artística que simbolitza la imaginació i la capacitat de crear, que són “qualitats que ens defineixen com a espècie”. Arsuaga, que és també un dels codirectors d’Atapuerca, ha explicat que a partir de demà s’intentarà interpretar el significat del mural, que és el que també es fa amb l’art prehistòric, perquè els que van pintar a les coves tenien “un món mental i un imaginari col·lectiu que ha desaparegut...
25 anys de la Sala Art Jove de la Comunitat de Madrid.

25 anys de la Sala Art Jove de la Comunitat de Madrid.

L’Art Jove és un concepte vaporós. Per començar, és qüestionable que defineixi alguna cosa. Perquè, en puritat, jove seria l’obra que ara mateix està finalitzant un artista septuagenari. En realitat parlem d’Artistes Joves, encara que acceptem el d’Art Jove per no embolicar. Fa gairebé deu lustres, cap a 1965, el molt jove pintor Juan Antonio Aguirre prenia el comandament de la sala Amadís, pertanyent a l’Institut de la Joventut al madrileny carrer d’Ortega i Gasset. Aguirre va allà a una sèrie de pintors, una mica més grans que ell mateix, com Luis Gordillo, Elena Asins, Jordi Teixidor o José María Iturralde, un paquet molt heterogeni agrupat sota el nom de Nova Generació. Després, a principis dels setanta, començaria a presentar a nous artistes en els seus primers vint, com Carlos Franco, Carlos Alcolea, Guillermo Pérez Villalta o Chema Cobo, el que després s’anomenaria Nova Figuració. En aquests pocs anys, més o menys entre 1967 i 1973, la sala Amadís venia a ser sinònim d’art jove. Després un trajecte accidentat fins ara, quan s’ha produït la reobertura de tan històric lloc per acollir #Reset. Aquest es un post publicat per El diario, per seguir llegint fes clic a...

Un món d’art al Bronx

Els grafits, realitzats per artistes coneguts, atrauen turistes que volen gaudir del ric art urbà de Nova York Un passeig per alguns carrers del Bronx revela un món d’art en parets d’edificis que s’han convertit en llenços on artistes del grafitti han creat belles obres, acollides per la comunitat i visitades per turistes que volen gaudir del ric art urbà de Nova York. “És una manera de retornar a la comunitat, que sàpiga que els artistes volem una mica millor per a ella, és una forma de embellir amb obres de colors brillants, de donar-li un sentit d’unitat”, va comentar a Efe SinXero Beltrán, artista fundador de TAG Public Arts Project. TAG és una organització creada fa cinc anys, en els quals s’han realitzat uns 60 murals i que ha aconseguit reunir artistes d’art urbà per crear obres en diversos espais al Bronx, un comtat de majoria llatina, el més pobre de l’estat de nova York i al que encara el persegueix el fantasma de la dècada en què va ser símbol de decadència urbana. Alguns dels artistes resideixen al Bronx o altres comtats de la ciutat, i altres s’han sumat a la iniciativa des d’Espanya, Itàlia, Iran, Equador, França o el Regne Unit, però tots han donat el seu art a la comunitat. Aquest es un post publicat per LaVanguardia, per seguir llegint fes clic al...