fbpx

Buenafuente, Pablo Carbonell i Mikel Urmeneta actualitzen l’art prehistòric amb elements creatius i molt d’humor.

L’humorista Andreu Buenafuente, l’actor Pablo Carbonell i el dibuixant i creador de la marca Kukuxumusu, Mikel Urmeneta s’han actualitzat avui amb humor les pintures prehistòriques en elaborar un mural al Museu de l’Evolució Humana de Burgos al costat del seu director científic, Juan Luis Arsuaga. Urmeneta, Carbonell i Arsuaga han començat a pintar el mural a les onze del matí i dues hores més tard s’ha incorporat Buenafuente. Han utilitzat durant diverses hores pintures acríliques, retoladors, pintures a l’oli i en aerosol per donar vida a un mural de gran format que es podrà veure des d’ara a la segona planta del museu. Per Arsuaga, es tracta d’una expressió artística que simbolitza la imaginació i la capacitat de crear, que són “qualitats que ens defineixen com a espècie”. Arsuaga, que és també un dels codirectors d’Atapuerca, ha explicat que a partir de demà s’intentarà interpretar el significat del mural, que és el que també es fa amb l’art prehistòric, perquè els que van pintar a les coves tenien “un món mental i un imaginari col·lectiu que ha desaparegut...
25 anys de la Sala Art Jove de la Comunitat de Madrid.

25 anys de la Sala Art Jove de la Comunitat de Madrid.

L’Art Jove és un concepte vaporós. Per començar, és qüestionable que defineixi alguna cosa. Perquè, en puritat, jove seria l’obra que ara mateix està finalitzant un artista septuagenari. En realitat parlem d’Artistes Joves, encara que acceptem el d’Art Jove per no embolicar. Fa gairebé deu lustres, cap a 1965, el molt jove pintor Juan Antonio Aguirre prenia el comandament de la sala Amadís, pertanyent a l’Institut de la Joventut al madrileny carrer d’Ortega i Gasset. Aguirre va allà a una sèrie de pintors, una mica més grans que ell mateix, com Luis Gordillo, Elena Asins, Jordi Teixidor o José María Iturralde, un paquet molt heterogeni agrupat sota el nom de Nova Generació. Després, a principis dels setanta, començaria a presentar a nous artistes en els seus primers vint, com Carlos Franco, Carlos Alcolea, Guillermo Pérez Villalta o Chema Cobo, el que després s’anomenaria Nova Figuració. En aquests pocs anys, més o menys entre 1967 i 1973, la sala Amadís venia a ser sinònim d’art jove. Després un trajecte accidentat fins ara, quan s’ha produït la reobertura de tan històric lloc per acollir #Reset. Aquest es un post publicat per El diario, per seguir llegint fes clic a...

Les Xarxes Socials es perfilen com a recurs d’inspiració creativa, a més del seu valor com a eines de comunicació

Ja en 2011 en una entrevista que feien al dissenyador Thakoon en relació a la seva estratègia “behind the scenes” obrint el seu taller a les xarxes socials, ja apuntava clarament que molt probablement un dia els dissenys naixerien dels gustos del carrer si sabiem escoltar! perquè el que és ben cert és que mai la inspiració ha estat tant al carrer com avui en dia, en el reflex del carrer que les xarxes socials ens ofereixen, del carrer a l’aparador 2.0. No només englaba tots aquells perfils i instantànies que recullen estilismes i dissenys personalitzats, els #OOTD, els #selfies de moda o el #shopmycloset de torn, sinó que infinitat de micro i macro curators comparteixen a la xarxa imatges, sobretot a través de xarxes com instagram o pinterest, així com els molts seguidors que els enriqueixen amb comentaris que serveixen d’inspiració als dissenyadors: perquè aquest canal és el nou “aliment” que nodreix la creativitat de les marca de moda !! transformant-se en un creativitat compartida! Instagram sens dubte és el destí de la moda que ha transformat la forma de fer del sector. Segons dades de L2 Think de 2014 Instagram genera 15 vegades més engagement en el sector moda que Facebook! Aquest es un post publicat per Nethunting, per continuar llegint fes clic a...

Las Vegas deixa de banda el joc i el pecat per centrar-se en els últims avenços tecnològics

Del 6 al 9 de gener, Las Vegas deixa de banda el joc i el pecat per centrar-se en els últims avenços tecnològics. Segons l’organització del CES, la fira d’electrònica de consum del món, aquest mercat arribarà a un volum de vendes proper als 170.000 milions d’euros el 2015. Les xerrades inaugurals aniran a càrrec dels consellers delegats de Ford, Samsung, Intel o Mercedes. Una combinació entre indústries veteranes que busquen reinventar-se, l’automòbil, amb innovació pura, els xips, o mantenir el seu lloc de privilegi, el cas de Samsung. L’automòbil s’allunya de Detroit, el seu bressol, i s’acosta cada vegada més a Silicon Valley. La irrupció de Google amb el seu cotxe sense conductor ha estat un impuls perquè altres firmes es sumin a aquesta tendència. Audi, BMW, Hyundai, Mazda, Volkswagen i Toyota estan entre els expositors, ja sigui amb sistemes de control gestual, connexió al mòbil o fórmules de transport menys contaminants. Sense oblidar noves tecnologies antirobatori supervisades través de la xarxa. Segons l’últim estudi de mercat de CEA (Consumer Electronic Association), organitzadora de la trobada, les vendes de vehicles amb sistemes connectats de sèrie augmentarà un 3% el 2015. El volum de negoci d’aquest sector arribarà als 9.200 milions d’euros. Aquest es un post publicat per El País, per seguir llegint fes clic al...

Richard Armstrong, director del Museu Guggenheim de Nova York, presenta a Paul Chan, guanyador de l’Hugo Boss Art Prize

Segons després d’anunciar en conferència de premsa a Paul Chan (Hong Kong, 1973) com a flamant guanyador de la desena edició delHugo Boss Art Prize, el director del Museu Guggenheim de Nova York, Richard Armstrong, gairebé dos metres enfundats en un impecable vestit de sastre gris marengo i corbata a joc amb els seus poderosos ulls blaus, calba prominent, barba blanca retallada al mil·límetre i rostre de llop estepari, accedeix a conversar fora dels focus. En el hall d’aquest vaixell insígnia de l’escena artística novaiorquesa liderat per Armstrong (Kansas, EUA, 1949) és a punt d’arrencar amb gran pompa la festa dels guardons que la Solomon R. Guggenheim Foundation afavoreix en el seu emblemàtica seu de la cinquena Avinguda des de fa gairebé vint anys en col·laboració amb la firma de moda alemanya Hugo Boss. Una aliança de les moltes que aquesta institució manté en assumptes de mecenatge per una qüestió de pura supervivència. -Pensa Vostè, senyor Armstrong, que l’art contemporani necessita avui aquest tipus de patrocinis per sobreviure? -Des Meva experiència, la idea de programar exposicions, col·leccionar obres i mantenir obert un museu s’ha convertit en una cosa cada vegada més costós. Algunes institucions compten amb l’ajuda del pressupost públic. El Guggenheim de Nova York no té molt suport en aquest sentit. Les aliances a la recerca de finançament són crucials. Però l’Hugo Boss Art Prize va més enllà dels 100.000 dòlars que aquesta firma de moda concedeix al guanyador. S’ha convertit en una cita més del panorama artístic global, tant per la integritat de les decisions del jurat com pels creadors el treball ha reconegut al llarg de...