fbpx
Els teus clients, són més de dretes o més d’esquerres?

Els teus clients, són més de dretes o més d’esquerres?

La decisió final de compra té molt a veure en quin dels dos costats del cervell predomina en la personalitat del client. Si predomina el costat esquerre, les seves decisions estaran basades en raonaments lògics i analítics. En canvi si és el costat dret el que pren les decisions, aquestes estaran basades en la intuïció i l’impacte emocional que rebi. Conèixer el nostre públic és bàsic per definir el tipus de missatge que li volem fer arribar i els codis que hem de fer servir. Clients “d’esquerres” / Comunicació a través de la raó La majoria de les persones actuen en funció del que coneixen i moltes de les seves decisions obeeixen a una anàlisi de la informació I a la comparació amb altres alternatives. Quan tenim un producte o un servei totalment nou, o amb unes aportacions millors del que hi ha al mercat, el missatge que volem transmetre ha d’estar centrat en l’oferta i ha de tenir els arguments necessaris per a que el públic la pugui avaluar. I, quins són aquests arguments? Deducció – a partir d’un plantejament general I seguint unes passes lògiques (deducció) arribarem a unes conclusions finals referents al producte o missatge. Inducció – a través d’un exemple significatiu o extrem on es dóna una característica concreta, donarem peu a pensar que el producte-servei que oferim proporcionarà allò mateix. Retòrica – intentarem persuadir al públic per mitjà de les paraules, discursos, metàfores, cançons o altres figures. Analògic – buscarem identificar-nos amb unes qualitats determinades fent-ho a través de la comparació del producte amb altre de les seves característiques o la al·lusió a una referencia/persona...

El projecte CreatiFI aposta per la indústria creativa

Des del passat 1 d’0ctubre i fins a finals de novembre el projecte CreatiFI en que hi col·labora l’Ajuntament de Barcelona, preveu destinar fins a 4,8 milions d’euros per finançar uns 60 projectes innovadors que facin servir tecnologies d’internet. La primera fase del projecte es va iniciar a principis de mes obrint la convocatòria per a la presentació d’idees. Cada projecte que finalment s’esculli podrà aspirar a rebre ajuts de fins a 150.000 euros i pot generar serioses oportunitats a professionals de la indústria creativa gràcies a aquest programa europeu. Tot plegat està sota el paraigües del programa europeu Future Internet Public-Private Partnership i els ajuts que aporta s’hi accedirà per etapes i en funció de la qualitat i la solvència de les iniciatives que s’hi presentin, cosa que decidirà un jurat internacional especialitzat. Llegir...

Otorguen el Premi Nacional d’Arts Plàstiques a Teixidor

«Accepto el premi, però lamento la falta de suport institucional a l’art, l’educació i la cultura». Parla Jordi Teixidor de Otto (València, 1941), guanyador ahir del Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i protagonista d’una singular i solitària aventura plàstica que dura ja mig segle. El guardó reconeix tant la seva «independència» com el camí «únic i difícil» que va triar aquest artista que va apostar per un art «essencial». Ell el rep com el reconeixement «a una generació oblidada» i la seva «constància» per elaborar una obra «ètica i sense concessions». No rebutja el premi ni els seus 30.000 euros de ‘borsa’ «perquè l’atorga un jurat amb criteri artístic». «Ho accepto perquè ve d’una decisió professional, no administrativa. Si hagués de prendre partit o defensar algun tipus de política m’ho pensaria, però la distinció ve d’un grup de persones amb una opinió independent », assegura. No obstant això, no estalvia crítiques a la política cultural del Govern. «Ens sobra talent i ens cal un suport institucional que de vegades és nul», denuncia. Lamenta la “brutal càrrega d’impostos sobre la creativitat i el comerç de l’art», però insisteix que «el pitjor és l’absència del suport profund i profund que es dóna quan un país sent que la cultura i l’educació són importants». «Si no se senten com a béns bàsics i fonamentals, no anem enlloc», es queixa el pintor. «L’hi diré a Wert si tinc ocasió, perquè el ministre hi és perquè escolti els professionals». Llegir...

EL MUNDO, 25 anys en moviment

XXV aniversari del diari “El MUNDO”   Més de 60 artistes reflecteixen en una mostra els fets rellevants dels últims 25 anys   Del quiosc al museu. O més aviat el museu al quiosc. L’exposició El Mundo, 25 anys en moviment ‘es va inaugurar ahir a la nit al Centre Conde Duque de Madrid. La mostra, organitzada amb motiu del XXV aniversari del diari, reuneix més de 60 obres d’art en un recorregut per la història del diari i els grans esdeveniments informatius de l’últim quart de segle. A l’acte van acudir el ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert; l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, i destacades personalitats del món de les Arts. Una lona serpenteja per la sala simulant una rotativa. En ella hi ha desenes de portades (251), però cap es repeteix … excepte una, la primera, la del 23 d’octubre de 1989, que és escanejada a perpetuïtat per una figura de l’escultor Bernardí Roig com a senyal d’adveniment. És el testimoni gràfic, intel·lectual i sentimental de 25 anys d’història en els quals, com va dir ahir Antonio Fernández-Galiano, president d’Unitat Editorial: «De tot ha estat testimoni “El MUNDO”». Llegir...

(AEC) celebra avui CSTIC, el Congrés anual de les Tecnologies de la Informació

L’Associació Espanyola per a la Qualitat (AEC) celebra avui CSTIC, el Congrés anual de les Tecnologies de la Informació, que en l’Edició de 2014 té com a lema Aportant valor al negoci. L’esdeveniment, que té lloc a l’Escola Universitària de Disseny, Innovació i Tecnologia (ESNE) de Madrid, en aquesta ocasió es centra en quatre temes: Qualitat del Programari i Serveis, Seguretat, Govern Corporatiu i Sinergia i Coexistència: la Qualitat i les tecnologies de la Informació. CSTIC 2014 compta amb el patrocini d’AENOR, BSC Enterprise, Ges Consultor i la ja esmentada ESNE. Aquesta trobada permetrà conèixer com la millora en el desenvolupament del programari ajuda a les organitzacions ser més competitives, com ser més eficaços en els sistemes de gestió dels serveis, com assegurar la confidencialitat, integritat i disponibilitat de la informació en les organitzacions. A més, de descobrir com una bona gestió de les TI alineada amb els processos, genera valor per a les organitzacions. Més...